HISTÒRIA DE LA COOPERATIVA
Origens de la Cooperativa
L’Empenta de la HOAC! Viatgem en el temps fins a al voltant de 1954 per descobrir els emocionants origens de Cooperativa, una història que s’entrellaça amb l’esperit vibrant d’un grup reduït però decidit de treballadors del Poblenou afiliats a la “Hermandad Obrera de Acción Católica” (HOAC)! En aquells anys de postguerra, aquest grup tenia somnis comuns: viure en condicions dignes i justes. Com ho aconseguirien? A través de reunions intenses on el diàleg, el debat i la reflexió eren moneda corrent. Eren temps d’utopia, de creure en un canvi que començaria des de les bases mateixes de la societat.
Aquest conjunt d’obrers, amb habilitats diverses i un profund compromís social, es van unir en un creuer d’ideologies. Dins de la HOAC, s’obria pas una corrent que rebutjava les dictadures i advocava per estructures socioeconòmiques més equitatives. La seva visió? Un humanisme cristià que s’adaptava a les realitats polítiques, econòmiques i filosòfiques del moment. En aquest caldo de cultiu, va néixer la llavor de Cooperativa, en un context històric on els moviments progressistes buscaven el seu espai, promocionant l’autogestió, el cooperativisme i la participació obrera en la presa de decisions.
La HOAC, present en diverses parròquies de la ciutat, va ser l’escenari on es va gestar aquest projecte. A la parròquia del Sagrat Cor de Jesús, noms com Àngel Obón, Lluís Burción, Lluís Estrada i Antoni Vidal es van unir per donar forma a la idea cooperativista. Aviat, es van sumar altres companys de lluita, alguns militants, altres simpatitzants, tots units per una mateixa preocupació: l’habitatge digne per a tots.
En aquelles reunions setmanals, la realitat dels treballadors s’analitzava amb lupa. L’escassetat d’habitatge, l’alt cost de la vida i les difícils condicions laborals eren temes recurrents. Però també sorgia una certesa: el cooperativisme representava una alternativa sòlida davant el model capitalista. Tot i que abans de la guerra civil no hi va haver precedents de cooperatives com la que imaginaven, estaven decidits a fer història.
El camí no seria fàcil. Després de la guerra civil, moltes cooperatives van desaparèixer i l’especulació immobiliària afegia un nou obstacle. No obstant això, el 1952, es va presentar una oportunitat amb la construcció de les vivendes del Congrés Eucarístic a Barcelona. A través d’aquest projecte, es va vislumbrar la possibilitat d’una cooperativa, tot i que la idea de subordinar-se a una institució no encaixava amb la visió d’autonomia del grup.
Els inicis van ser desafiant, però la passió i la convicció d’aquest grup de pioners no coneixien límits! I així, enmig d’un món en transformació, va néixer la Cooperativa, llesta per escriure la seva pròpia història d’èxit i solidaritat al cor de Barcelona!
Visita altres seccions hisòriques
Butlletíns Històrics
Camp de la Bota 1966
Cómic explicatiu
La parroquia
¡La Parroquia del Sagrat Cor de Jesús! Al mateix temps que el grup de treballadors del Poblenou tracava el camí cap a la seva cooperativa, a la Parroquia del Sagrat Cor de Jesús es vivia un temps de canvis. Després d’un període d’interregne causat per la mort del rector, Jaume Tobella va assumir el nou lideratge amb entusiasme i generositat. El seu esperit obert i la seva experiència prèvia amb l’ACO a França van marcar una etapa de comprensió i col·laboració amb el grup cooperativista. Tot i això, era clar des del principi: la cooperativa seria independent de l’església, amb una autonomia plena.
La Parroquia, doncs, es convertia en un punt de trobada moral, cedint els seus espais per a les reunions del grup i donant credibilitat al projecte emergent. Però la seva funció no era intervenir en els afers de la cooperativa, sinó donar suport des de la distància, amb l’enteniment que la unió davant els problemes socials era el vertader motor del canvi.
Dins de l’entorn parroquial, es respirava un aire de progrés i novetat. Els debats sobre qüestions socials i econòmiques es donaven lloc al costat de les activitats culturals i religioses. Els contactes amb altres grups i personalitats, com Alfonso Comín o Ángel Obasto, aportaven una visió més ampla i europea als membres del grup cooperativista.
Parroquia Sagrat Cor de Jesús
I així, a través de la parroquia, la cooperativa anava teixint llaços amb altres moviments socials i culturals de la ciutat. Els obstacles eren molts, però l’esperit d’unió i solidaritat era més fort. Ara, després de molts debats i preparatius, el moment d’emprendre el camí cap a la materialització de les idees havia arribat.
La Parroquia del Sagrat Cor de Jesús es va convertir en un veritable nucli d’activitat i transformació social durant aquests anys de gestació de la cooperativa. A més de les reunions del grup cooperativista, els seus locals es van obrir a altres iniciatives comunitàries i culturals. El teatre parroquial va acollir representacions diverses, des de peces religioses fins a obres de teatre de temàtica social, que reflexionaven sobre les lluites i les esperances dels treballadors.
D’altra banda, la parroquia va ser un punt de trobada per a altres grups i moviments socials. Les mares de Maria, les processons religioses i altres activitats de la vida eclesiàstica es van veure complementades amb la presència de grups com el CC (Cristians de Catalunya), que compartien preocupacions socials i cercaven formes noves d’acció i transformació.
A través d’aquesta amalgama de grups i activitats, es van establir xarxes de suport i col·laboració que van enfortir el teixit comunitari del Poblenou. Els debats sobre temes econòmics, polítiques i socials es van convertir en una part vital de la vida parroquial, fomentant la consciència crítica i la participació ciutadana.
Així, la Parroquia del Sagrat Cor de Jesús es va erigir com un espai de confluència i fermentació d’idees, on la fe i l’acció social es van fusionar per buscar solucions als problemes quotidians dels treballadors i les seves famílies. Aquesta atmosfera de compromís i solidaritat va ser fonamental en el naixement i el desenvolupament de la cooperativa, que va néixer dels somnis i les esperances d’un poble que aspirava a viure amb dignitat i justícia.
